"Enmig d’altes muntanyes, a la clariana amagada d’un bosc espès, s’alçava una casa gran, sola i buida. Lluny del tràfec dels camins i de les dreceres, lluny dels rius i els camps de conreu, lluny de les pastures, ningú mai no l’havia arribat a trobar, però tothom en parlava: “és la casa oblidada”, “és la casa sense camins”, deien. I cadascú la pintava a la seva manera. “És un mas antic i noble”, “era d’una família pobra que es va tancar a casa i no va voler tornar a sortir-ne mai més”, “hi viuen els animals ferits del bosc, és l’hospici de les bèsties malaltes”, i encara: “aquell que hi fiqui els peus es farà heura que puja per les parets, quin terrible malefici”. I així es va anar fent la llegenda."
